Arxius | #29M RSS feed for this section

Carta personal de resposta a Gabriel Bibiloni

13 abr.

El filòleg que aparca malament

El meu nom és Arnau Matas i sempre que puc particip a l’Assemblea de la UIB. Aquesta és una carta oberta dirigida a Gabriel Bibiloni en resposta a alguns articles publicats al seu blog. Des d’allà se’ns ataca directament fent servir un to paternalista i condescendent que ens ha sabut una mica de greu i que són injustos. Els articles són «Un dia de vaga general» (aquí el teniu recuperat de la memòria cau de Google, degut a que aquest ha estat eliminat) i «Empanades mentals».

Estimat Sr. Bibiloni, no tenc el plaer de conèixer-lo personalment. Això no obstant, m’he pres la llibertat de proposar-li un breu exercici d’imaginació:

Som a 29 de març, dia de vaga general. Vostè s’aixeca normalment, fa les quatre feines de cada dematí, es posa ben guapo i agafa el cotxe per anar cap a la UIB. En dia de vaga? Sí, justament no té classe ni cap activitat acadèmica, però ha quedat amb una altra persona. Ja se sap que les professores (perdó: els professors; per un moment he patit una empanada mental) quan no tenen classe o tutories, fan feina a casa. Avui, però, dia de vaga general, vostè ha decidit treballar i plantar-se al seu lloc de feina. Renunciar al sou d’un dia? Quià! Afegir-se a un piquet? Ni se li passa pel cap, puix que les vagues són coses del segle XIX i els piquets «informatius», una de les grans vergonyes de les societats que es volen democràtiques.

A més a més, dia de vaga, vostè no és gens previsor i surt de casa a la mateixa hora de cada dia. No se li passa pel cap que potser, per mor de la vaga, hi haurà més dificultats de mobilitat. Res, cap a la UIB s’ha dit! Poc abans d’arribar al campus ja s’albiren les primeres retencions. Un accident, potser? No fotis que hi ha piquets! La coa avança lentament, la sang li comença a bullir. Qui s’han pensat que són aquesta gent? Estan coartant la seva llibertat de moure’s i circular per la via pública. Vostè, com a defensor radical dels drets humans, pensa que quan arribi el seu torn i es trobi els piquets de cara els hi dirà quatre coses ben dites.

Dit i fet. Vostè s’encara amb una al·lota i comença a amollar tota una sèrie de bajanades demagògiques que provocarien la mort fulminant de 100 moixets del Liceu d’Aristòtil. La policia, la mateixa que l’ha multat amb 200 euros per aparcar malament, resta dempeus, impassible. Vostè, ignorant o mentider, no té en compte que, efectivament, en un dia de vaga la llei atorga als piquets el dret d’informar. Si la policia no intervé més del compte és, senzillament, perquè allà els piquets no fan res mal fet. Ans al contrari, els piquets han hagut de suportar intents d’atropellament, amenaces i insults. Però clar, elles (perdó: ells) s’ho cerquen, deu pensar vostè. Estudiants de la UIB fent vaga general (en ple segle XXI!!), organitzant piquets (en una societat que es vol democràtica!!) i fent servir mètodes i arguments franquistes. Ostres, sóc un geni, hauré de fer un article al meu blog, pensa vostè. Quin drama arribar mitja hora tard a una cita en un dia de vaga general, no? Què n’és de dura la vida de l’esquirol. No hi ha dret que quatre llumeneres revolucionàries imposin, amb coaccions, la seva visió friqui del món a la resta de la gent que vol treballar un dia de vaga general o que té una reunió important.

Aquest incident el porta a reflexionar tot el dia sobre les vagues. Al cap d’uns dies vostè arriba a la conclusió que fotrà canya des del seu blog a aquesta gent, que s’ha apropiat del terme «comunitat universitària» i que, tot sigui dit, escriu molt malament els seus pamflets. Vostè, que és una persona que de cada vegada li agrada més anar a contracorrent, fot unes quantes destralades des de la seva poltrona digital. Au! Ben guapo que ha quedat, pensa vostè. Evidentment en tot el blog no hi trobarem pas cap article que parli de la reforma laboral, de les greus retallades, o de les violacions de drets humans (els de veritat) que es produeixen pertot i tothora. Tanmateix, vostè és una persona que vol que hom tengui una vida digna i que s’acabin les injustícies, una persona que s’aferra a la radicalitat democràtica per principis. Prova d’això és que, en tot el blog, només surt a defensar els drets humans quan, en un dia de vaga general contra la més greu de les retallades de drets laborals que es recorda, un pacífic piquet «informatiu» li ha fet arribar mitja hora tard al seu lloc de feina, vulnerant greument el seu dret a circular per la via pública.

Com era d’esperar, poc temps després el blog està farcit de comentaris al seu article. Com que vostè, que gaudeix d’anar a contracorrent, és una persona que dóna la cara, demana a les comentaristes (perdó: els comentaristes) que donin nom, llinatges i email. És just. El debat que es munta és interessant. Fins i tot alguns comentaris mostren un to respectuós. «Caram, jo que m’esperava insults i amenaces» pensa vostè. Passades les vacances de setmana santa, vostè, de manera sorprenent, decideix fer cas a un dels cartells que fa mesos que embruten les parets del Ramon Llull i que convoquen a l’assemblea de la UIB. Cada dijous, a les 14h, a la llibreria del campus. No perd res per provar-ho, pensa vostè, al manco veurà quina cara fan aquesta tropa d’estudiants que no coneixen el significat del pensament crític. Compareix puntual a la convocatòria. Evidentment no hi ha ningú encara. Aquests maldestres ja li van fer perdre mitja hora un dia de vaga, i ara ja hi tornam a ser. Ja ho deia jo, ja ho deia… De sobte, compareix un grupet d’estudiants amb la seva carmanyola (macarrons, estofat, arròs bullit…). Arribar tard i, a sobre, disposar-se a fer una assemblea menjant? Vostè ja se’n penedeix d’haver decidit anar a aquesta assemblea. Una mica empegueït, però, no gosa fugir d’allà cames ajudau-me, i hi roman, un pèl a contracor. La cosa sembla que, a la fi, comença. Tothom s’asseu en cercle sota un sol de justícia. Algú proposa anar a una aula, ja que el sol molesta. La resposta és que millor quedar allà, per si arriba algú més i no sap on som. S’assignen funcions: algú s’encarrega de prendre acta; algú altre s’ofereix (mig obligat) a gestionar els torns de paraula i a moderar les intervencions. Es veu que les feines són rotatòries. Fins i tot hi ha ordre del dia! Vostè comença a pensar que aquests malcriats tenen més burocràcia que el seu departament de filologia.

En acabar l’assemblea, vostè ha pogut expressar els seus arguments sobre els piquets o sobre qüestions lingüístiques, com ara la dèria del sexisme en el llenguatge. Hi ha hagut un debat molt enriquidor. També hi ha hagut temps per consensuar altres accions per a les pròximes setmanes, com per exemple repetir l’acció del llaç pel català a la Conselleria d’Educació, però amb un llaç el doble de gros. Vostè no entén per què no s’ha votat en tota l’assemblea. Vaja democràcia, pensa. Tot i que, ben mirat, arribar a decidir per consens és una bona manera que les majories no s’imposin sempre a les minories (cosa que els que tenim sensibilitat per la llengua sabem de què va).

Quan vostè torna cap al seu despatx continua cavil·lant. No ha estat pas tan malament, pensa. Si fins i tot, cosa grossa, s’ha ofert vostè per donar un cop de mà a l’hora de revisar i corregir els futurs pamflets de l’Assemblea. Tot i que els dijous és un dia complicat, mirarà de tornar-hi. Aquella tropa, un pèl idealista i ingènua (totes hem estat joves), tampoc no és mala gent. Fins i tot, davant del menfotisme generalitzat de la UIB, veure un grupet que no només es preocupa de les Biofestes i de copiar treballs d’Internet, sinó que també dedica molt del seu temps a protestar i fer propostes, idò és un bri d’esperança. Al manco, d’aire fresc. Ben pensat, la UIB és un lloc molt gris, de vegades. «Una mica de renou i color tampoc no està tan malament» pensa vostè. Arribat al seu despatx, vostè engega l’ordinador. La feina s’acumula i caldrà que l’horabaixa reti. La dona de la neteja el saluda mentre renova la bossa de la paperera. A ella l’acomiaden, possiblement, el pròxim mes: dos fills i un marit a l’atur. I la hipoteca. Entra el sol per la finestra i pica. Llàstima que el despatx, ple de goteres quan plou, tampoc no tengui cortina. El becari que li han encolomat al seu despatx torna amb un cafè de la màquina, que és més barat que al bar, però més dolent. S’ha d’estalviar, que la beca-préstec del Santander s’ha de tornar i aquesta gent no perdona ni un cèntim (vostè recorda llavors la multa de 200 euros per aparcar malament). Al manco, el becari ha pogut estudiar una carrera, a diferència del seu germà petit que, entre l’increment de les taxes i la baixada dels numerus clausus, no sap si podrà anar a la Universitat. Vostè continua fent feines i responent les dotzenes de correus electrònics pendents de llegir. Un dels missatges és d’un alumne que excusa el lliurament d’un treball perquè el seu padrí s’ha posat malalt i ha d’ajudar a cuidar-lo, ja que a l’hospital no t’admeten si no estàs fotut fotut. Diu que la seva família no pot pagar una residència o una persona i s’han hagut de repartir els horaris. A aquest alumne, com que no treballa (només estudia), idò li ha «tocat» el torn dels dematins, justament quan té classe (presencial i obligatòria, coses de Bolonya). Vostè, a pesar que és un greuge comparatiu amb la resta d’alumnat, se’l creu i li concedeix uns dies més de termini. Encara queden 19 correus per respondre; per sort la majoria no són urgents. I encara ha de preparar la classe de l’endemà. Al fons del despatx, a la prestatgeria més alta, en un racó del tot inaccessible, hi ha un exemplar d’El Capital de Karl Marx, envoltat de teranyines.

[URGENT] Veniu a recolzar als estudiants universitaris!

28 març

Benvolgudes companyes i companys,

aquest migdia l’Assemblea de la Comunitat Universitària ha ocupat l’edifici Gaspar Melchor de Jovellanos a la UIB per tal de preparar la jornada de vaga de demà 29M. No hem tingut una rebuda molt agradable: a dintre ens esperaven 6 guàrdies de seguretat que ens han encerclat des de que hem arribat, suposem que com a mesura intimidatòria.

A més, ens ha vingut a visitar el Consell de Direcció dient-mos que no permetrien que “tornéssim a destrossar” mobiliari públic (ja vàrem fer un comunicat per defensar-nos d’aquestes falses acusacions) i que l’edifici es tancaria a les 22h del vespre, hora a la qual no hi podria romandre ningú.

També ens hem assabentat de que han enviat un correu a tots els alumnes, PAS i PDI del Jovellanos amb el següent contingut:

Benvolguts professors i alumnes,
Us informam que avui dimecres ,dia 28, i demà, dia 29 de març, només es podrà accedir a l’edifici Gaspar Melchor de Jovellanos per la porta principal.
D’altra banda, també indicar-vos que per accedir-hi s’us podrà sol·licitar que presenteu el vostre carnet d’estudiant o el DNI, i en cas de que no el presenteu s’us podrà denegar l’accés.
Aprofito l’avinentesa per saludar-vos ben cordialment,

Margalida Payeras
Degana de la facultat d’economia i empresa-UIB.

Arribats a aquest punt, recopilem: nombrosa seguretat privada vigilant-nos de ben aprop, prohibició de moure el mobiliari (ja han retirat els contenidors), ordre de tancament del Jovellanos a les 22h estant aquest buit, accés només per la porta principal de l’edifici, identificació de totes les persones que hi accedeixin… està ben clar que no ens volen a la Universitat, que no volen que repetim els piquets del passat 29-F, volen que demà sigui una jornada tranquil·la.

L’Assemblea de la Comunitat Universitària fa una crida a tothom perquè ens venguin a recolzar, per a que l’assemblea d’avui horabaixa a les 19h sigui multitudinària i perquè a les 22h d’avui vespre siguem les màximes persones possibles. I per a garantir que la jornada de vaga general de demà esdevingui un èxit a la UIB. Us necessitem a totes, màxima assistència per favor!

Difoneu aquesta crida a totes les vostres amistats! Gràcies!

Adhesió de l’Assemblea de la Comunitat Universitària a la vaga del 29M

28 març

Des de l’inici d’aquesta crisi, de la seva crisi, les estudiants i les joves, juntament amb les treballadores, ens sentim atacades per les contínues retallades. En molt poc temps, hem viscut les retallades a l’educació pública, a la sanitat pública, l’allargament de l’edat de jubilació, la congelació de les pensions, reduccions de sous i dues reformes laborals que fan encara més precari el món laboral.

Sovint ens diuen que nosaltres no hi tenim res a dir. Però som estudiants, les treballadores del demà, i volem lluitar ara per aconseguir un futur digne. Com a Assemblea de la Comunitat Universitària rebutjam aquesta Reforma laboral, ja que consideram que aquesta implica un greu atac contra els drets i la qualitat de vida de les persones treballadores. Aquesta reforma, així com l’anterior, ens duu a una major precarietat i situació de risc i només afavoreix uns pocs.

De nou, es faciliten i abarateixen -encara més- els acomiadaments, per exemple, quan un treballador estigui malalt més de 9 dies al mes, podrà anar automàticament al carrer o quan una empresa tengui menys beneficis durant 3 trimestres consecutius (que no vol dir pèrdues!) es podrà desfer d’una part de la plantilla. A més, l’empresari podrà decidir de manera unilateral davallar fins a un 20% el sou dels treballadors, la qual suposa eliminar en la pràctica la negociació col·lectiva.

En definitiva, veim perdre aquells drets que tant els va costar aconseguir als nostres pares i mares, padrins i padrines.

Com a joves, ens sentim esclavitzades per aquesta precarietat en el món laboral en una societat en què el 50% dels menors de 30 anys està en atur. Tenim contractes de pràctiques miserables, sense indemnitzacions i becaris que cobren 2’4 € l’hora, la universitat es veu afectada per una progressiva elitització amb Màsters que arriben als 8.000 euros mentre uns estudis de Grau pugen any rere any les taxes de matrícula. Deim “NO!” a una situació econòmica d’explotació. Deim “NO!” a la Reforma laboral!

Per tot això, hem decidit que ens adherim, recolzam i, a més, farem la vaga de dia 29 de març de 2012.

Les estudiants hi tenim molt a dir: No a la Reforma laboral! Sí a un futur digne!

Estudiants i treballadores juntes contra la reforma laboral!

28M: Okupació de l’edifici Gaspar Melchor de Jovellanos

26 març

Avui, dilluns 26, l’assemblea de la comunitat universitària (que ha inclòs tant a estudiants com a membres de PAS i PDI), ha decidit okupar l’edifici Gaspar Melchor de Jovellanos amb la finalitat de visualitzar la jornada de vaga general del proper dijous i organitzar-la. Tota persona que formi part de la comunitat universitària queda convidada a l’okupació, que començarà el dimecres al migdia. Hem quedat a les 13:30 hores davant el metro amb l’objectiu d’anunciar l’okupació de camí a la facultat.

Activitats

14h: Okupació i Ràdio 77

16h: Pancartes

17h: Comissió piquets i xerrada sobre la Vaga General, la reforma laboral i els piquets

19h: Assemblea organitzativa, expliació dels piquets

Convocatòria de PAS i PDI a la reunió de dia 26 a les 14h al Propileu

26 març

L’Assemblea de la Comunitat Universitària es posa en contacte amb vosaltres per convocar-vos a l’Assemblea informativa i preparatòria de la Vaga General en l’àmbit de la nostra universitat. Creiem que, en una situació com l’actual, és molt important la unió entre l’alumnat, PAS i PDI per crear sinergies, capaces de donar alternatives i fer-les sentir en l’esfera pública. Creim que estam a davant d’una situació social d’emergència, que demanda una resposta social conjunta i en la qual no existeix la posició imparcial. Aquest no es el camí per sortir de la crisis, no a costa del 99% de la població.

Aquesta Reforma laboral és un atac frontal als drets laborals que han costat anys de lluites aconseguir. Es faciliten i abarateixen els acomiadaments i l’empresari podrà decidir de manera unilateral davallar fins a un 20% el sou dels treballadors, la qual cosa romp a la pràctica la negociació col·lectiva.

A part d’això, hi ha altres fenòmens que estan succeint de manera simultània: les brutals retallades centrades en l’educació, la sanitat i la cultura, la corrupció de la monarquia així com de gran part de la institució política, ara en mans dels mercats, o les 40 execucions de desnonament diàries.

Totes aquestes situacions són parts d’un mateix problema, que hem de resoldre des de baix.

La vaga del 29M és una primera resposta, però no serà la darrera. L’endemà, cal continuar organitzant-nos.

La lluita és el camí i així ho demostra la història: les jornades de 8 hores, la prestació per desocupació, el salari mínim, el conveni col·lectiu, les vacances pagades, la indemnització per acomiadament, el permís de maternitat o lactància, etc. Tots aquests són DRETS conquistats a través de la lluita de les treballadores al llarg de la història.

Per això estam convençuts que la vostra presència a l’assemblea és molt necessària i que cal ja iniciar processos de lluita conjunta.

Així doncs, esperem veure’ns a la reunió de dilluns dia 26 de març a les 14h al Propileu (entre els edificis Ramon Llull i Anselm Turmeda).

Esdeveniment al Facebook: http://www.facebook.com/events/267439256671804/

Què passa si no feim vaga?

21 març

A la passada vaga va sorgir el debat a vàries aules i amb varis companys vers el dret de fer vaga o no fer-ne. Per això des de l’assemblea UIB hem redactat el següent document, en el que explicam les conseqüències que pot tenir no fer vaga dia 29:

La importància de fer vaga

Fer vaga és un dels drets fonamentals de la ciutadania. També és una de les millors eines que tenim com a classe treballadora per defensar les conquestes socials que tants d’esforços ha costat d’aconseguir als nostres avantpassats. Moltes d’aquestes conquestes ara estan essent atacades per unes polítiques neoliberals tan agressives que poden enfonsar el sistema, i amb nosaltres a dins. I a sobre, hem de veure com els bancs i els polítics que els mimen ens condueixen a nosaltres cap a l’esclavisme maquillat i els nostres drets són retallats a passos gegantins.
És el moment de dir ben fort que les treballadores volem treballar amb drets, que no ens poden acomiadar sense arguments, guanyar un salari digne, tenir un contracte de feina digne, treballar en condicions adequades i formació de qualitat per a progressar totes juntes, que tinguem dret a posarnos malaltes i a cobrar una prestació i que ens puguem jubilar quan encara estiguem vives.
És el moment d’exigir al Govern que no volem viure, ni veure les nostres filles, sota el pes insuportable dels seus errors. I una societat digna comença també amb una educació lliure, pública i de qualitat. El coneixement és el camí, i no pas un món laboral més precari i una universitat de cada vegada més privatitzada i elitista.
I fer vaga és un dels millors recursos dels quals disposam avui -demà, potser no- per aconseguir-ho!

Saps què passa si no feim vaga?

Si no lluitam, de ben segur que ens trepitjaran, la precarietat i l’explotació s’aniran normalitzant.
● Els polítics ens perdran el poc respecte que ens tenen, ja no serem una amenaça o un entrebanc per dur a terme les seves polítiques antisocials.
● Si no hi ets, aviat podràs ser un dels més de 5 milions d’aturats que hi ha a l’Estat espanyol: la reforma laboral facilita i abarateix l’acomiadament, però no garanteix de cap manera que abaixi l’atur.
● Si vas a la feina, segur que no servirà de res per canviar la situació que se’ns aproxima.
● Serem còmplices de les condicions lamentables a què ens sotmet aquesta reforma i estarem perjudicant-nos a nosaltres mateixos i a les següents generacions.
● Encara que siguem estudiants, la reforma en afectarà el dia de demà. A més a més, molts estudiants de la UIB també treballam per pagar-nos els estudis (que cada any costen més diners).
● Si no feim vaga estam acceptant que ens puguin acomiadar per estar 8 dies de baixa per malaltia.
● Si no feim vaga estam acceptant que ens paguin una indemnització encara més petita en cas d’acomiadament.
● Si no feim vaga estam acceptant l’ampliació dels casos en què l’acomiadament és procedent.
● Si no feim vaga estam acceptant que ens puguin acomiadar encara que l’empresa no tengui pèrdues (basta que tengui menys beneficis que abans durant tres trimestres).
● Si no feim vaga estam acceptant que l’empresa ens pugui abaixar el sou de manera unilateral, simplement al·legant raons de “competitivitat, productivitat o organització tècnica o del treball”.
● Si no feim vaga estam acceptant que s’hagin suprimit les bonificacions per maternitat.
● Si no feim vaga estam acceptant que els convenis laborals siguin paper mullat: és la fi de la negociació col·lectiva i les treballadores no tendrem cap força negociadora.
● Si no feim vaga estam acceptant una privatització encoberta del servei públic d’ocupació (ja que les ETT s’equiparen en la pràctica a l’INEM o al SOIB, i exerciran d’agència d’ocupació). Això és més precarietat encara.
● Si no feim vaga estam acceptant que les persones aturades haguem de fer, gratuïtament, “treballs per a la comunitat”.
● Si no feim vaga estam acceptant que les empreses puguin ajustar les condicions laborals botant-se el conveni col·lectiu en tots els seus continguts (salaris, jornada de treball, sistema de rendiment o canvi de categoria professional).
● Si no feim vaga estam condemnant les persones sense subsidi a no trobar mai cap feina. Això passa perquè, amb la reforma, l’empresari que contracti una persona aturada que estigui cobrant el subsidi tindrà dret a una bonificació del 50% de la quantia d’aquest subsidi. Qui contractarà una persona sense subsidi, doncs?

Potser, així com estan les coses, fer vaga ens suposa una situació arriscada, però si no feim vaga, el que se’ns ve a damunt pot ser molt pitjor! Perdrem molt més que el salari d’un dia de feina.
Anima’t i suma’t. Lluita tu també! No estàs sola!

· Arxiu en PDF

Aprofitam l’entrada per recordar que hem obert un formulari per evitar les possibles repressions que ens impedesquin exercir el nostre dret a vaga.

 

Col·laboreu amb la difusió de la vaga general

20 març
Benvolgudes companyes i companys,

l’Assemblea de la Comunitat Universitària va acordar adherir-se a la Vaga General contra la reforma laboral del 29M convocada per diversos sindicats. Volem que aquesta esdevingui un èxit a l’àmbit de la UIB pel que vos demanem que ens ajudeu a donar-li difusió amb unes accions simples que no vos llevaran més de 10 minuts. Per això, vos proposem que col·laboreu amb nosaltres mitjançant alguna de les següents accions:

– com que hem exhaurit les nostres invitacions d’amistat de Facebook, vos demanem que recomaneu als vostres companys de la UIB que facin amistat amb nosaltres, l’Assemblea Uib. D’aquesta manera arribarem a més gent i totes s’assabentaran de les convocatòries i les accions que va acordant l’assemblea. També podeu fer el mateix amb el nostre compte de Twitter.
– per a promocionar el #29M d’una manera visible, vos demanem que, si voleu, poseu com a foto del vostre perfil el nostre cartell del 29M, el qual podreu trobar a n’aquest bloc: https://assembleauib.wordpress.com/pamflets-i-octavetes/29m/
– a més, hem posat en marxa un formulari per a que informeu de quins/es professors/es no ens permeten participar a la vaga degut a que ens col·loquen (o no ajornen) pràctiques i exàmens el 29M. Participeu els que vos trobeu en aquesta situació i compartiu-ho amb les vostres amistats de la UIB! https://assembleauib.wordpress.com/29m-piquets-antirepresius/

Estudiants i treballadores juntes contra la reforma laboral!