Manifestació 3 de maig: Plantem cara als atacs a l’educació pública!

Benvolguts i benvolgudes,

Des de l’Assemblea de la UIB convoquem una manifestació contra els atacs a l’educació pública per al dijous dia 3 de maig a  les 19h a la Plaça del Tub. El recorregut de la marxa serà el següent: Avinguda d’Alemanya, Carrer Antoni Marqués, Carrer 31 de Desembre, Plaça Abu Yahya i Carrer Alfons el Magnànim fins arribar al nostre destí, la Conselleria d’Educació.

Encara que es convoqui des d’una assemblea universitària, volem deixar clar que és una manifestació pensada per a que hi participin tots els nivells de l’àmbit educatiu (infantil, primària, secundària, formació professional i universitària) ja que creiem que tots ens veim molt afectats per les mesures anunciades tant pel Govern Central com pel Govern Autonòmic. Creiem necessari donar una resposta contundent al carrer per a fer visible el malestar que estan generant.

Aquests són els principals motius pels quals trobam necessària l’assistència a la protesta:

• Reducció del pressupost en educació en més de 3.600 milions d’euros (entre els retallats als Pressupostos Generals de l’Estat i els anunciats pel Ministeri d’Educació, Cultura i Esport a principis d’aquest mes).
• Augment del ratio d’alumnes per aula a primària i secundària.
• Segregació lingüística fruit de la “lliure elecció de llengua”.
• Discriminació del català a les aules i a l’àmbit públic.
• Augment de fins a un 40% de les matrícules a la UIB.
• Reducció de beques i amb criteris de selecció basats en l'”excel·lència” enfront de les necessitats econòmiques la qual cosa ens fa pensar que entenen l’educació com un privilegi en lloc de com un dret.

Us convidam a tots a venir i vos demanem que ens ajudeu amb la difusió. Vos adjuntem el cartell de la convocatòria (si voleu col·laborar imprimint-ne uns quants, vos ho agrairem) i vos passem l’esdeveniment al Facebook: http://www.facebook.com/events/418105984868343/

L’educació pública no la podran tombar!

28M: Okupació de l’edifici Gaspar Melchor de Jovellanos

Avui, dilluns 26, l’assemblea de la comunitat universitària (que ha inclòs tant a estudiants com a membres de PAS i PDI), ha decidit okupar l’edifici Gaspar Melchor de Jovellanos amb la finalitat de visualitzar la jornada de vaga general del proper dijous i organitzar-la. Tota persona que formi part de la comunitat universitària queda convidada a l’okupació, que començarà el dimecres al migdia. Hem quedat a les 13:30 hores davant el metro amb l’objectiu d’anunciar l’okupació de camí a la facultat.

Activitats

14h: Okupació i Ràdio 77

16h: Pancartes

17h: Comissió piquets i xerrada sobre la Vaga General, la reforma laboral i els piquets

19h: Assemblea organitzativa, expliació dels piquets

Què passa si no feim vaga?

A la passada vaga va sorgir el debat a vàries aules i amb varis companys vers el dret de fer vaga o no fer-ne. Per això des de l’assemblea UIB hem redactat el següent document, en el que explicam les conseqüències que pot tenir no fer vaga dia 29:

La importància de fer vaga

Fer vaga és un dels drets fonamentals de la ciutadania. També és una de les millors eines que tenim com a classe treballadora per defensar les conquestes socials que tants d’esforços ha costat d’aconseguir als nostres avantpassats. Moltes d’aquestes conquestes ara estan essent atacades per unes polítiques neoliberals tan agressives que poden enfonsar el sistema, i amb nosaltres a dins. I a sobre, hem de veure com els bancs i els polítics que els mimen ens condueixen a nosaltres cap a l’esclavisme maquillat i els nostres drets són retallats a passos gegantins.
És el moment de dir ben fort que les treballadores volem treballar amb drets, que no ens poden acomiadar sense arguments, guanyar un salari digne, tenir un contracte de feina digne, treballar en condicions adequades i formació de qualitat per a progressar totes juntes, que tinguem dret a posarnos malaltes i a cobrar una prestació i que ens puguem jubilar quan encara estiguem vives.
És el moment d’exigir al Govern que no volem viure, ni veure les nostres filles, sota el pes insuportable dels seus errors. I una societat digna comença també amb una educació lliure, pública i de qualitat. El coneixement és el camí, i no pas un món laboral més precari i una universitat de cada vegada més privatitzada i elitista.
I fer vaga és un dels millors recursos dels quals disposam avui -demà, potser no- per aconseguir-ho!

Saps què passa si no feim vaga?

Si no lluitam, de ben segur que ens trepitjaran, la precarietat i l’explotació s’aniran normalitzant.
● Els polítics ens perdran el poc respecte que ens tenen, ja no serem una amenaça o un entrebanc per dur a terme les seves polítiques antisocials.
● Si no hi ets, aviat podràs ser un dels més de 5 milions d’aturats que hi ha a l’Estat espanyol: la reforma laboral facilita i abarateix l’acomiadament, però no garanteix de cap manera que abaixi l’atur.
● Si vas a la feina, segur que no servirà de res per canviar la situació que se’ns aproxima.
● Serem còmplices de les condicions lamentables a què ens sotmet aquesta reforma i estarem perjudicant-nos a nosaltres mateixos i a les següents generacions.
● Encara que siguem estudiants, la reforma en afectarà el dia de demà. A més a més, molts estudiants de la UIB també treballam per pagar-nos els estudis (que cada any costen més diners).
● Si no feim vaga estam acceptant que ens puguin acomiadar per estar 8 dies de baixa per malaltia.
● Si no feim vaga estam acceptant que ens paguin una indemnització encara més petita en cas d’acomiadament.
● Si no feim vaga estam acceptant l’ampliació dels casos en què l’acomiadament és procedent.
● Si no feim vaga estam acceptant que ens puguin acomiadar encara que l’empresa no tengui pèrdues (basta que tengui menys beneficis que abans durant tres trimestres).
● Si no feim vaga estam acceptant que l’empresa ens pugui abaixar el sou de manera unilateral, simplement al·legant raons de “competitivitat, productivitat o organització tècnica o del treball”.
● Si no feim vaga estam acceptant que s’hagin suprimit les bonificacions per maternitat.
● Si no feim vaga estam acceptant que els convenis laborals siguin paper mullat: és la fi de la negociació col·lectiva i les treballadores no tendrem cap força negociadora.
● Si no feim vaga estam acceptant una privatització encoberta del servei públic d’ocupació (ja que les ETT s’equiparen en la pràctica a l’INEM o al SOIB, i exerciran d’agència d’ocupació). Això és més precarietat encara.
● Si no feim vaga estam acceptant que les persones aturades haguem de fer, gratuïtament, “treballs per a la comunitat”.
● Si no feim vaga estam acceptant que les empreses puguin ajustar les condicions laborals botant-se el conveni col·lectiu en tots els seus continguts (salaris, jornada de treball, sistema de rendiment o canvi de categoria professional).
● Si no feim vaga estam condemnant les persones sense subsidi a no trobar mai cap feina. Això passa perquè, amb la reforma, l’empresari que contracti una persona aturada que estigui cobrant el subsidi tindrà dret a una bonificació del 50% de la quantia d’aquest subsidi. Qui contractarà una persona sense subsidi, doncs?

Potser, així com estan les coses, fer vaga ens suposa una situació arriscada, però si no feim vaga, el que se’ns ve a damunt pot ser molt pitjor! Perdrem molt més que el salari d’un dia de feina.
Anima’t i suma’t. Lluita tu també! No estàs sola!

· Arxiu en PDF

Aprofitam l’entrada per recordar que hem obert un formulari per evitar les possibles repressions que ens impedesquin exercir el nostre dret a vaga.

 

Col·laboreu amb la difusió de la vaga general

Benvolgudes companyes i companys,

l’Assemblea de la Comunitat Universitària va acordar adherir-se a la Vaga General contra la reforma laboral del 29M convocada per diversos sindicats. Volem que aquesta esdevingui un èxit a l’àmbit de la UIB pel que vos demanem que ens ajudeu a donar-li difusió amb unes accions simples que no vos llevaran més de 10 minuts. Per això, vos proposem que col·laboreu amb nosaltres mitjançant alguna de les següents accions:

– com que hem exhaurit les nostres invitacions d’amistat de Facebook, vos demanem que recomaneu als vostres companys de la UIB que facin amistat amb nosaltres, l’Assemblea Uib. D’aquesta manera arribarem a més gent i totes s’assabentaran de les convocatòries i les accions que va acordant l’assemblea. També podeu fer el mateix amb el nostre compte de Twitter.
– per a promocionar el #29M d’una manera visible, vos demanem que, si voleu, poseu com a foto del vostre perfil el nostre cartell del 29M, el qual podreu trobar a n’aquest bloc: https://assembleauib.wordpress.com/pamflets-i-octavetes/29m/
– a més, hem posat en marxa un formulari per a que informeu de quins/es professors/es no ens permeten participar a la vaga degut a que ens col·loquen (o no ajornen) pràctiques i exàmens el 29M. Participeu els que vos trobeu en aquesta situació i compartiu-ho amb les vostres amistats de la UIB! https://assembleauib.wordpress.com/29m-piquets-antirepresius/

Estudiants i treballadores juntes contra la reforma laboral!

25F: Més lluita estudiantil

Seguint amb la setmana de lluita, ahir tenguérem dos actes molt diferents entre ells:

El primer d’ells va ser la ja famosa rebuda a Urdangarín. Fou una concentració davant els jutjats com feia temps que no es veien, amb gent de totes les edats, des de col·lectius de joves fins a padrines que venien de comprar ous. Fins i tot els animals feren la seva aparició (pot ser degut a la pudor que se sentia per allà…).

L’assemblea de la UIB quedàrem a les 8h a la plaça del tub per tal d’anar com a bloc fins allà. Teníem preparada una pancarta amb certa ironia que haguérem de mostrar als sempre amables policies però es veu que estava escrita en una llengua indígena i no hi mostraren molt d’interés. Passàrem el cordó devers les 8:30h i cercant trobàrem lloc davant de tot per desplegar la pancarta encara que no sencera per mor del seu tamany.

L’espera del protagonista va passar amb càntics com “Que se’n vagin, se’n vagin, se’n vagin…”, “No hi som tots, falta Cristina” o “Els borbons, als taurons”, amb banderes i cartells de tot tipus i amb una visita d’un grup de mosques amb una merda gegant. Quan arribà n’Urdangarín amb el cotxe quasi no es va veure res encara que es notà en els crits que es feren més forts i agressius. No hi va haver accidents o sorpreses llevat dels ous i de l’identificació d’un jove per parlar en català¹.

L’altre acte fou l’horabaixa a partir de les 18h al casal popular Voltor Negre. Hi havia barra oberta i i també hi havia programada la xerrada dels motius de la vaga. Durant tot el capvespre va anar venint gent però la falta d’un moment àlgid va fer que al final no es fes la xerrada, encara que l’ambient de lluita era present a les converses. També era un dia molt mogut amb la tornada de la Mallorca Festa Jove a Sóller i la xerrada de n’Enric Duran a Manacor.

Notes:

¹. http://contrainfo.cat/antifeixisme-i-xenofobia/la-policia-espanyola-rete-i-denuncia-un-jove-per-parlar-en-catala/

*Fotografia de contrainfo.cat

– Crònica a contrainfo.cat

Poema per València

So de sirenes, xiquets i xiquetes
de València.
So de sirenes i homes de negre
pels carrers.
Gas i cridòries, bombes que
arriben fóra avis
i des del balcó més estantís
l’escola que ens ensorren,
que la por és la d’un poble
que aprèn i que raona.
El cos d’un noi d’ulleres
la noia de la piga
la mare que la crida
tots fugen dels voltors.
La massa de vel negre
els vol a tots lligats
que no es senti la queixa
que no es sentin els clams.
Això és la vostra feina?
Es sent des d’una escletxa.
Això és el que ara ens feu?
Remuga aquell veí.
Això és la vostra guerra?
Increpa un pelegrí,
la d’adobar amb la vara
l’infant que drets reclama?
Que ell sols volia aprendre
que no és pecat llegir.

Aina Riera

Nou cartell de l’assemblea

Aquest és el nou cartell que utilitzarem per a difondre l’assemblea, què en trobau?

UIB: el 29F totes i tots a la vaga en defensa de l’educació pública

Article d’un company de l’assemblea:

Per Lionel Bechara. Crisi és la paraula més utilitzada pels diferents governs mundials des que va caure la borsa al 2008. Seguint les passes dictaminades per la troika (Fons Monetari Internacional, Banc Central Europeu i la Comissió Europea) i amb l’excusa dels pocs recursos a les arques públiques, l’Estat espanyol i els governs autonòmics han començat una política de retallades que ens duen cap a una situació d’emergència social.

A les Illes Balears, igual que a les altres autonomies, a tots els serveis públics, com la sanitat, l’educació i la cultura, s’estan produint processos de “decisió” tancats, en contra de l’interès general de la majoria de la societat.

A la Universitat de les Illes Balears (UIB) s’ha aplicat unes retallades per valor de 10 milions d’euros, un 14,7% del pressupost, que s’afegeix a la reducció en 7,5 milions de l’aportació del Govern a la universitat. Aquestes retallades afectaran tant a estudiants com al personal docent.

Els i les estudiants han vist augmentades les seves taxes universitàries en un 22,4% des de la implantació del Pla Bolonya. Front a la massificació a les aules provocada per la manca de despesa a la universitat, s’establiran números clausus per restringir l’accés a l’educació superior. A això es suma les reduccions d’horaris de biblioteques, la pujada de preus dels bars i la eliminació de les bicicletes compartides i del bus circular.

Per la seva banda, el personal docent està patint una precarització creixent de les seves condicions de treball. S’eliminen les noves places i les pròrrogues d’interins per substitució, i no es paguen les hores extres ni els suplements econòmics.

A més de tot això, també s’està atacant la llengua catalana amb la violació de la llei de normalització lingüística. S’està menyspreant el català com a llengua vehicular de la funció pública i promovent la utilització d’un bilingüisme insultant. Ara l’ús del català es considerat un mèrit i no un requisit.

Però no només són preocupants les retallades a la universitat, també ho són les que s’està aplicant al conjunt de les Illes Balears.

A la sanitat pública, la desprotecció sanitària pren tints xenòfobs i el repagament és cada cop més real. S’ha abolit el dret a l’assistència sanitària als i les estrangeres aturades de llarga duració, i la gent haurà de pagar la targeta sanitària, dietes, tractaments i medicaments.

El transport públic ha patit un encariment brutal amb pujades d’un 45% si ets universitari, 23% si ets resident, 100% si ets pensionista, a demés que els menors de 16 anys ara han de pagar.

A les estudiantes ens afecten negativament totes aquestes mesures. Per això, és l’hora de lluitar i anar totes plegades a la vaga el 29 de febrer. Els carrers han d’estar plens i les aules buides!

La situació econòmica i política que estem travessant ens interpel•la una resposta social unitària, solidària i amb criteri, ja que vivim un punt crucial que separa un abans i un després.

La vaga general és ja una necessitat imperant. Per el mateix 29F s’ha convocat una jornada de mobilitzacions a nivell europeu des de la Confederació de Sindicats Europeus (CES). Llavors és fonamental que treballem juntes per a que aquest dia sigui combatiu. Ara més que mai hem d’aconseguir sinergies entre els diferents actors socials, entre la classe treballadora del sector públic i les estudiantes.

Les lluites de ahir són els drets d’avui i les lluites d’avui són els drets del futur.

Organitza’t i lluita pels teus drets.

#29F VAGA!

Enllaç original: http://www.enlluita.org/site/?q=node/4537

La importància del moviment estudiantil a Mallorca

Article d’un company de l’assemblea:

A principis del curs, després d’una convocatòria de vaga organitzada per un partit polític es va convocar la primera assemblea a la UIB. Vam assistir unes deu persones, entre elles les joventuts d’aquest partit. Hi va haver un debat vers si havíem d’assistir a la vaga o no (hi havia un marge de menys d’una setmana). A n’aquest debat la postura majoritària va ésser clara, la convocatòria havia de sorgir des de baix. Per aquest motiu no es va convocar la vaga però sí la primera assemblea del que ara és l’Assemblea UIB. A n’aquesta primera assemblea hi va haver una assistència aproximada d’unes cent persones, entre elles alguns professors. A partir d’aquí vam començar a reunir-nos un cop per setmana i vam organitzar la vaga del 17N juntament amb els instituts de l’illa. La vaga no va tenir l’èxit esperat dins l’àmbit universitari, però si que va haver una gran mobilització dels estudiants d’educació secundària.

Després de la vaga hem intentat conservar l’assemblea tot i que aquesta ha tengut una pèrdua de gent bastant elevada des de el primer cop.  El nucli sòlid actual és d’unes quinze persones. Tot i així, vam rebre la convocatòria de vaga d’Universitats a nivell estatal i a l’última assemblea es va aprovar la convocatòria de vaga del 29F.

M’agradaria recalcar dues coses: la importància del moviment assembleari i la importància dels instituts en el moviment estudiantil a Mallorca.
El moviment assembleari havia pràcticament desaparegut a l’illa fins a l’arribada del 15M. Aquest moviment, en el que el poble va prendre les places, va impulsar una onada d’assemblees en les que va participar inclús gent fins aleshores no polititzada. En aquestes assemblees es va poder apreciar la força que tenim, aconseguint petites victòries que van des de la desobediència davant la jornada de reflexió fins a l’aturada d’alguns desnonaments. Tot això d’una manera totalment democràtica que posa en evidència al govern.

Per aquests motius, l’assemblea de la Universitat és tan important. Necessitam un òrgan democràtic al que els estudiants puguin exposar els seus conflictes i resoldrer-los entre tots des de baix. No volem un consell d’estudiants amb una manca democràtica tan alta: sols es necessita mirar els estatuts¹ d’aquest, a l’apartat “Disposicions addicionals – quarta” que diu “Les resolucions i els acords dels òrgans del CE poden ser objecte de recurs d’alçada davant el Rector”. Pel que queda clar l’organització jeràrquica dins la Universitat i la poca sobirania que es garanteix al CE. Per tant necessitam la continuïtat de l’assemblea amb l’objectiu d’establir-la com a òrgan representatiu i sobirà de les estudiants.

Com a reflexió personal i analitzant una mica la passada vaga, cal organitzar assembles als diferents instituts de l’illa. A l’última vaga la major assistència va procedir dels centres de secundària, alguns convocats pel SEPC i d’altres convocats des d’assemblees independents. Per això, és molt convenient sortir de la Universitat i anar als instituts on hem d’exposar les retallades que estem sofrint a l’àmbit universitari i les que estan sofrint ells a l’educació obligatòria. Amb un objectiu clar, que s’organitzin en assemblea i d’aquesta manera puguin fer lluites individuals i alhora tenir contacte per a mobilitzacions més grans com pugui ser la vaga.

També hem de tenir present la importància que té connectar amb el professorat, el PAS i el PDI, ja que són els que realment tenen la força per aturar la Universitat i posar en escac al govern.

Per acabar, des d’aquí felicitar a totes les companyes i companys de l’assemblea per tota la feina que estem fent i convidar a la gent que s’organitzi amb l’assemblea, que no sols podem treure un benefici social sinó grans experiències i debats que ens enriqueixen com a persona.

Ramon Villalonga, militant d’En Lluita i membre de l’Assemblea UIB.

¹. http://www.uib.es/fou/acord/65/6534.html

Font original

Crònica: Primera acció a la UIB contra les retallades

L’Assemblea de la UIB s’ha mobilitzat avui per denunciar el tancament de les biblioteques del campus durant els caps de setmana. Aquesta mesura, anunciada i aplicada per la Universitat fa setmanes, és una més de les retallades que està patint el sector educatiu durant aquests mesos.

En l’acció d’avui un grup d’estudiants ha fet un recorregut per les diferents facultats i biblioteques i ha mostrat el seu rebuig a la mesura. Mentre alguns s’han instal·lat a l’entrada dels edificis i s’hi han posat a estudiar com si fos una biblioteca improvisada, d’altres han entrat a les biblioteques per fer-hi un recorregut silenciós mostrant pancartes amb missatges com “Tenim dret a estudiar”, “Volem biblioteques obertes cada dia” o “Volem que estiguin obertes les nostres biblioteques”. També s’ha fet una lectura del manifest i s’ha aprofitat per convocar tothom a la vaga de dia 17. De fet, l’acció d’avui és la primera de tota una sèrie de mobilitzacions programades pel mes de novembre i que desemboquen en la vaga estudiantil del dia 17 de novembre, convocada a nivell estatal.

Notícia original a contrainfo.cat