Poema per València

21 febr.

So de sirenes, xiquets i xiquetes
de València.
So de sirenes i homes de negre
pels carrers.
Gas i cridòries, bombes que
arriben fóra avis
i des del balcó més estantís
l’escola que ens ensorren,
que la por és la d’un poble
que aprèn i que raona.
El cos d’un noi d’ulleres
la noia de la piga
la mare que la crida
tots fugen dels voltors.
La massa de vel negre
els vol a tots lligats
que no es senti la queixa
que no es sentin els clams.
Això és la vostra feina?
Es sent des d’una escletxa.
Això és el que ara ens feu?
Remuga aquell veí.
Això és la vostra guerra?
Increpa un pelegrí,
la d’adobar amb la vara
l’infant que drets reclama?
Que ell sols volia aprendre
que no és pecat llegir.

Aina Riera

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: