Article d’un company de l’assemblea:
A principis del curs, després d’una convocatòria de vaga organitzada per un partit polític es va convocar la primera assemblea a la UIB. Vam assistir unes deu persones, entre elles les joventuts d’aquest partit. Hi va haver un debat vers si havíem d’assistir a la vaga o no (hi havia un marge de menys d’una setmana). A n’aquest debat la postura majoritària va ésser clara, la convocatòria havia de sorgir des de baix. Per aquest motiu no es va convocar la vaga però sí la primera assemblea del que ara és l’Assemblea UIB. A n’aquesta primera assemblea hi va haver una assistència aproximada d’unes cent persones, entre elles alguns professors. A partir d’aquí vam començar a reunir-nos un cop per setmana i vam organitzar la vaga del 17N juntament amb els instituts de l’illa. La vaga no va tenir l’èxit esperat dins l’àmbit universitari, però si que va haver una gran mobilització dels estudiants d’educació secundària.
Després de la vaga hem intentat conservar l’assemblea tot i que aquesta ha tengut una pèrdua de gent bastant elevada des de el primer cop. El nucli sòlid actual és d’unes quinze persones. Tot i així, vam rebre la convocatòria de vaga d’Universitats a nivell estatal i a l’última assemblea es va aprovar la convocatòria de vaga del 29F.
M’agradaria recalcar dues coses: la importància del moviment assembleari i la importància dels instituts en el moviment estudiantil a Mallorca.
El moviment assembleari havia pràcticament desaparegut a l’illa fins a l’arribada del 15M. Aquest moviment, en el que el poble va prendre les places, va impulsar una onada d’assemblees en les que va participar inclús gent fins aleshores no polititzada. En aquestes assemblees es va poder apreciar la força que tenim, aconseguint petites victòries que van des de la desobediència davant la jornada de reflexió fins a l’aturada d’alguns desnonaments. Tot això d’una manera totalment democràtica que posa en evidència al govern.Per aquests motius, l’assemblea de la Universitat és tan important. Necessitam un òrgan democràtic al que els estudiants puguin exposar els seus conflictes i resoldrer-los entre tots des de baix. No volem un consell d’estudiants amb una manca democràtica tan alta: sols es necessita mirar els estatuts¹ d’aquest, a l’apartat “Disposicions addicionals – quarta” que diu “Les resolucions i els acords dels òrgans del CE poden ser objecte de recurs d’alçada davant el Rector”. Pel que queda clar l’organització jeràrquica dins la Universitat i la poca sobirania que es garanteix al CE. Per tant necessitam la continuïtat de l’assemblea amb l’objectiu d’establir-la com a òrgan representatiu i sobirà de les estudiants.
Com a reflexió personal i analitzant una mica la passada vaga, cal organitzar assembles als diferents instituts de l’illa. A l’última vaga la major assistència va procedir dels centres de secundària, alguns convocats pel SEPC i d’altres convocats des d’assemblees independents. Per això, és molt convenient sortir de la Universitat i anar als instituts on hem d’exposar les retallades que estem sofrint a l’àmbit universitari i les que estan sofrint ells a l’educació obligatòria. Amb un objectiu clar, que s’organitzin en assemblea i d’aquesta manera puguin fer lluites individuals i alhora tenir contacte per a mobilitzacions més grans com pugui ser la vaga.
També hem de tenir present la importància que té connectar amb el professorat, el PAS i el PDI, ja que són els que realment tenen la força per aturar la Universitat i posar en escac al govern.
Per acabar, des d’aquí felicitar a totes les companyes i companys de l’assemblea per tota la feina que estem fent i convidar a la gent que s’organitzi amb l’assemblea, que no sols podem treure un benefici social sinó grans experiències i debats que ens enriqueixen com a persona.
Ramon Villalonga, militant d’En Lluita i membre de l’Assemblea UIB.
Assemblea de la Comunitat Universitària 
Deixa un comentari