Per Lionel Bechara. Crisi és la paraula més utilitzada pels diferents governs mundials des que va caure la borsa al 2008. Seguint les passes dictaminades per la troika (Fons Monetari Internacional, Banc Central Europeu i la Comissió Europea) i amb l’excusa dels pocs recursos a les arques públiques, l’Estat espanyol i els governs autonòmics han començat una política de retallades que ens duen cap a una situació d’emergència social.
A les Illes Balears, igual que a les altres autonomies, a tots els serveis públics, com la sanitat, l’educació i la cultura, s’estan produint processos de “decisió” tancats, en contra de l’interès general de la majoria de la societat.
A la Universitat de les Illes Balears (UIB) s’ha aplicat unes retallades per valor de 10 milions d’euros, un 14,7% del pressupost, que s’afegeix a la reducció en 7,5 milions de l’aportació del Govern a la universitat. Aquestes retallades afectaran tant a estudiants com al personal docent.
Els i les estudiants han vist augmentades les seves taxes universitàries en un 22,4% des de la implantació del Pla Bolonya. Front a la massificació a les aules provocada per la manca de despesa a la universitat, s’establiran números clausus per restringir l’accés a l’educació superior. A això es suma les reduccions d’horaris de biblioteques, la pujada de preus dels bars i la eliminació de les bicicletes compartides i del bus circular.
Per la seva banda, el personal docent està patint una precarització creixent de les seves condicions de treball. S’eliminen les noves places i les pròrrogues d’interins per substitució, i no es paguen les hores extres ni els suplements econòmics.
A més de tot això, també s’està atacant la llengua catalana amb la violació de la llei de normalització lingüística. S’està menyspreant el català com a llengua vehicular de la funció pública i promovent la utilització d’un bilingüisme insultant. Ara l’ús del català es considerat un mèrit i no un requisit.
Però no només són preocupants les retallades a la universitat, també ho són les que s’està aplicant al conjunt de les Illes Balears.
A la sanitat pública, la desprotecció sanitària pren tints xenòfobs i el repagament és cada cop més real. S’ha abolit el dret a l’assistència sanitària als i les estrangeres aturades de llarga duració, i la gent haurà de pagar la targeta sanitària, dietes, tractaments i medicaments.
El transport públic ha patit un encariment brutal amb pujades d’un 45% si ets universitari, 23% si ets resident, 100% si ets pensionista, a demés que els menors de 16 anys ara han de pagar.
A les estudiantes ens afecten negativament totes aquestes mesures. Per això, és l’hora de lluitar i anar totes plegades a la vaga el 29 de febrer. Els carrers han d’estar plens i les aules buides!
La situació econòmica i política que estem travessant ens interpel•la una resposta social unitària, solidària i amb criteri, ja que vivim un punt crucial que separa un abans i un després.
La vaga general és ja una necessitat imperant. Per el mateix 29F s’ha convocat una jornada de mobilitzacions a nivell europeu des de la Confederació de Sindicats Europeus (CES). Llavors és fonamental que treballem juntes per a que aquest dia sigui combatiu. Ara més que mai hem d’aconseguir sinergies entre els diferents actors socials, entre la classe treballadora del sector públic i les estudiantes.
Les lluites de ahir són els drets d’avui i les lluites d’avui són els drets del futur.
Organitza’t i lluita pels teus drets.
#29F VAGA!
